dimarts, 26 de març del 2013

Sortida de cap de setmana a TORRELLES


Doncs si! el passat cap de setmana de març, els dies 16 i 17 vem anar d'excursó a Torrelles!
Vem quedar a les 10:15 del matí al local! Una mica més tard del que és habitual.. però és que aquest cop pujàvem a Begues en bus!
Un cop allà ens va tocar caminar una estoneta... però per alguna cosa som de la UME! I arribar a la casa de colònies va ser la millor recompensa que podríem haver tingut. Alguns es van passar part del camí recordant com era la casa (ja que fa dos anys també hi vem ser), altres preguntaven a cada cantonada si era aquella casa.. però tots tots tots vem córrer i jugar només arribar-hi!
Vem dinar, i després vem anar a triar llit. Ja estavem preparats per passar un gran cap de setmana jugant al mataconills, a futbol, a l’explorador… i com que ens va ploure fins i tot vem fer jocs d’interior xulissims i que no haviem fet mai, i d’altres que ja comencen a ser obligatoris, com el futbol xinès o l’escorpí!
Després d’una tarda cansadísima, un sopar bonissim (sopa i mandonguilles!!) i uns quants jocs de nit.. va tocar anar a dormir, que l’endemà tocava una senyora excursión.
Ens vem despertar prou desansats i amb ganes de fer de tot, però després d’esmorzar… la pluja va tornar a visitar-nos.. L i com que no sabiem quan marxaria definitivamente ens vem quedar a la casa.. Alguns van aprofitar per a fer cavanes amb branques i troncs que van trobar! Així que cap al migdia ja començava a visitar-nos la gana i ve manar a dinar.. Espaguetis amb tomaquet i pollastre!!!! I encara més… de postres.. gelaat!!! Tot estava bonissim i ens va donar molta energia per a poder jugar a matar a la pista de futbol!
I a mig joc.. quan tots estavem super concentrats.. van començar a arribar els pares J. Tot i haver passat un cap de setmana genial amb altres nens i els monitors de la Secció infantil i juvenil tothom tenia ganes d’abraçar als papas i explicar totes les aventures dels últims dos dies!



dimarts, 12 de març del 2013

Marxa Infantil de Regularitat

Fa unes setmanes vam fer la Marxa Infantil de Regularitat amb la Secció Infantil i Juvenil. L'objectiu era fer una prova d'aquesta marxa per poder ajustar els temps i l'organització de cara a la Marxa oficial dels 50 anys de la UME que farem a l'Abril.

Hi van participar 23 infants dividits en parelles i algun grup de 3, que acompanyats pels pares van anar sortint cada 2 minuts per fer un recorregut per les muntanyes de Gavà.

La marxa és competitiva, ja que cal seguir un ritme concret marcat per l'organització. Per tant l'objectiu no és arribar abans, si no arribar amb un temps determinat. Les 10 parelles ho van fer molt bé i al final van tenir diploma, avituallament i regal.

Us deixem els fulls de temps de cada parella: Fulls de temps per equips

dissabte, 16 de febrer del 2013

ELS MONIS TAMBÉ FEM SORTIDES!

Despres de molts correus electronics amb propostes i contrapropostes de dates, per fi vam anar a fer un avenc amb els monitors de la seccio infantil. L'objectiu era apendre la tecnica basica de l'espeleologia i passar un mati de diumenge sota terra (curios objectiu aquest segon). Varem trobar-nos a les 8 del mati a la UME i despres d'un esmorzar revitalitzador a base de crusanets de l'hector (sobres de l'assamblea d'Azimut del dia anterior) ens varem posar en cami cap a l'Avenc de L'Emili Sabater. Nomes uns mossos ens van frenar, feien un control d'alcoholemia indiscriminat (bastant normal el mati despres de la gran festa de Carnaval). Obviament els conductors de les flamants furgonetes van donar 0.00, que jo sapiga els crusanets de l'hector no fan donar positiu. 
Ja a l'entrada del cami que duu a l'avenc, els petits espeleolegs es van vestir amb monos (qui en duia) i es van guarnir amb tota la indumentaria propia d'aquest esport-ciencia. Ja guarnits el Jordi es va avançar per instal·lar les cordes mentre el Marc feia una master class als joves monitors. 
A la boca el Marc i el seu germa Joan van baixar els primers (el Joan ja te alguna experiencia amb l'espeleologia). Llavors, poc a poc i sota la supervisió del Jordi van anar baixant els altres cap a les profunditats insondables de la terra. Un repas i un assaig de la tecnica i cap avall, primer la Clara, despres l'Iñaki, la Carla i finalment la Marta. L'ultim de tots va baixar el Jordi. 
Ja estaven tots a -23 metres de la superficie, pero encara quedaven alguns metres fins la cota minima, -39m. Aquesta cota nomes es assolible despres d'un seguit de passos estrets o "gateres" i com a colofó final el famos "tap del xampany". No cal dir a que es deu el nom d'aquest ultim pas estret, el nom s'explica per si sol. 
Baixar va ser senzill, amb pas lent pero segur i amb l'ajut de les cordes fixes que hom ha instal·lat, la gravetat fa majoria de la feina. Un cop a baix els espera una sala immensa que contrasta amb l'estretor de les galeries anteriors. Alla a -39m la foscor i el silenci son absoluts, i nomes les fràgils llums dels frontals i la respiració dels espeleolegs son capaces de trencar aquest antiquissim silenci, un silenci tranquil de milers i milers anys.
Feta la foto de grup cal tornar cap a la llum, un cami de retorn no sempre facil. Lentament es van anar ajupint per entrar de nou a les galeries ascendents que els durien de nou a l'aire fresc, sota un sol fred i indiferent de ple hivern. Encapcelaven la marxa la Clara i el Jordi seguits de prop de l'Iñaki i la Carla i finalment el Marc, la Marta i Joan a la reraguarda. El Jordi es va esmunyir pel tap del xampany amb uns peus guiats per la memoria d'altres expedicions a aquell mateix lloc, la Clara el va observar amb astorament mentre s'esmunyia per aquella petita obertura del sotre d'aquella sala allargada i estreta. Era l'hora de la veritat aquells joves i inexperts espeleolegs s'havien d'enfrontar al "tap del xampany", amb l'ajut i guiatge expert del marc desde sota i la força de la ma del Jordi des de dalt, poc a poc tots van superar-lo. Amb mes o menys esforç i temps tots van superar amb exit i traça aquell desafiament. La resta de l'ascensio era facil en comparació i amb poques indicacions i l'experiencia del "tap" va ser bufar i fer ampolles (mai millor dit).
Ja de nou a la sala gran varen retrobar la corda que els conduiria cap a fora i la fi d'aquella aventura. La petita finestra de llum que entrava per la boca els va omplir el cor de forces, la foscor inescrutable ja quedava enrera. El marc va pujar el primer per ajudar-los en les maniobres de la boca mentre el Jordi els anava enviant poc a poc recordant-los el procediment de progressio vertical per corda. L'ultim en sortir com es costum recull tota la corda. A dalt hi havia una parella jove que esperava que deixessim lliure l'avenc per poder baixar-hi ells. 
Mentre plegaven les cordes, es canviaven de roba i endressaven tot el material, aquells valents monitors i monitores reien i feien broma amb el cor alegre. La sensació de sortir de les entranyes de la terra, deixant enrera la foscor mes obsoluta que mai arribaran a experimentar sempre es reconfortant. Tot i aixi aquesta foscor, silenci i pau de la pedra morta els tornara a cridar, ja que qui l'ha experimentat no se n'espanta i tard o d'hora hi torna. Es una foscor que et fa retrobar amb tu mateix.
El dia no podia acabar d'una altre manera que davant d'uns aperitius, unes begudes refrescants i merescudes despres de l'esforç i una conversa animada i alegre. Aquesta experiencia no ha deixat a ningu indiferent i es repetira, pero aixo amics es una altre historia.

dimecres, 23 de gener del 2013

Primera activitat de l'any!

Comencem un 2013 amb molta força! La primera activitat de l'any ha estat anar al rocòdrom a escalar.
El nens i nenes de la Secció Infantil, hi van passar la tarda del dissabte passat. Aprenent quins són els elements bàsics per a escalar i sobretot escalant!
Diumenge al matí va ser per als de Juvenil, que com que ja són més grans van aprendre a fer un nus imprescindible per escalar, el vuit, i el van haver de fer a la corda per la que van pujar desprès, tant de segons com fent una simulació de que pujaven de primers.
Per a aquesta activitat els infants havien d'estar assegurats per la federació (FEEC), així que els socis es van fer la llicencia de tot l'any (de la qual la UME en paga una part)  i els no socis es van haver de fer una assegurança temporal.
I amb aquest primer tastet de la Secció Infantil i Juvenil al 2013, ens posem a treballar per a la següent activitat!!!