Sortida de cap de setmana a TORRELLES

Doncs si! el passat cap de setmana de març, els dies 16 i 17 vem anar d'excursó a Torrelles!
Vem quedar a les 10:15 del matí al local! Una mica més tard del que és habitual.. però és que aquest cop pujàvem a Begues en bus!
Un cop allà ens va tocar caminar una estoneta... però per alguna cosa som de la UME! I arribar a la casa de colònies va ser la millor recompensa que podríem haver tingut. Alguns es van passar part del camí recordant com era la casa (ja que fa dos anys també hi vem ser), altres preguntaven a cada cantonada si era aquella casa.. però tots tots tots vem córrer i jugar només arribar-hi!

Vem dinar, i després vem anar a triar llit. Ja estavem preparats per passar un gran cap de setmana jugant al mataconills, a futbol, a l’explorador… i com que ens va ploure fins i tot vem fer jocs d’interior xulissims i que no haviem fet mai, i d’altres que ja comencen a ser obligatoris, com el futbol xinès o l’escorpí!

Després d’una tarda cansadísima, un sopar bonissim (sopa i mandonguilles!!) i uns quants jocs de nit.. va tocar anar a dormir, que l’endemà tocava una senyora excursión.

Ens vem despertar prou desansats i amb ganes de fer de tot, però després d’esmorzar… la pluja va tornar a visitar-nos.. L i com que no sabiem quan marxaria definitivamente ens vem quedar a la casa.. Alguns van aprofitar per a fer cavanes amb branques i troncs que van trobar! Així que cap al migdia ja començava a visitar-nos la gana i ve manar a dinar.. Espaguetis amb tomaquet i pollastre!!!! I encara més… de postres.. gelaat!!! Tot estava bonissim i ens va donar molta energia per a poder jugar a matar a la pista de futbol!

I a mig joc.. quan tots estavem super concentrats.. van començar a arribar els pares J. Tot i haver passat un cap de setmana genial amb altres nens i els monitors de la Secció infantil i juvenil tothom tenia ganes d’abraçar als papas i explicar totes les aventures dels últims dos dies!

Marxa Infantil de Regularitat

Fa unes setmanes vam fer la Marxa Infantil de Regularitat amb la Secció Infantil i Juvenil. L'objectiu era fer una prova d'aquesta marxa per poder ajustar els temps i l'organització de cara a la Marxa oficial dels 50 anys de la UME que farem a l'Abril.

Hi van participar 23 infants dividits en parelles i algun grup de 3, que acompanyats pels pares van anar sortint cada 2 minuts per fer un recorregut per les muntanyes de Gavà.

La marxa és competitiva, ja que cal seguir un ritme concret marcat per l'organització. Per tant l'objectiu no és arribar abans, si no arribar amb un temps determinat. Les 10 parelles ho van fer molt bé i al final van tenir diploma, avituallament i regal.

Us deixem els fulls de temps de cada parella: Fulls de temps per equips

ELS MONIS TAMBÉ FEM SORTIDES!

Despres de molts correus electronics amb propostes i contrapropostes de dates, per fi vam anar a fer un avenc amb els monitors de la seccio infantil. L'objectiu era apendre la tecnica basica de l'espeleologia i passar un mati de diumenge sota terra (curios objectiu aquest segon). Varem trobar-nos a les 8 del mati a la UME i despres d'un esmorzar revitalitzador a base de crusanets de l'hector (sobres de l'assamblea d'Azimut del dia anterior) ens varem posar en cami cap a l'Avenc de L'Emili Sabater. Nomes uns mossos ens van frenar, feien un control d'alcoholemia indiscriminat (bastant normal el mati despres de la gran festa de Carnaval). Obviament els conductors de les flamants furgonetes van donar 0.00, que jo sapiga els crusanets de l'hector no fan donar positiu. 
Ja a l'entrada del cami que duu a l'avenc, els petits espeleolegs es van vestir amb monos (qui en duia) i es van guarnir amb tota la indumentaria propia d'aquest esport-ciencia. Ja guarnits el Jordi es va avançar per instal·lar les cordes mentre el Marc feia una master class als joves monitors. 
A la boca el Marc i el seu germa Joan van baixar els primers (el Joan ja te alguna experiencia amb l'espeleologia). Llavors, poc a poc i sota la supervisió del Jordi van anar baixant els altres cap a les profunditats insondables de la terra. Un repas i un assaig de la tecnica i cap avall, primer la Clara, despres l'Iñaki, la Carla i finalment la Marta. L'ultim de tots va baixar el Jordi. 
Ja estaven tots a -23 metres de la superficie, pero encara quedaven alguns metres fins la cota minima, -39m. Aquesta cota nomes es assolible despres d'un seguit de passos estrets o "gateres" i com a colofó final el famos "tap del xampany". No cal dir a que es deu el nom d'aquest ultim pas estret, el nom s'explica per si sol. 
Baixar va ser senzill, amb pas lent pero segur i amb l'ajut de les cordes fixes que hom ha instal·lat, la gravetat fa majoria de la feina. Un cop a baix els espera una sala immensa que contrasta amb l'estretor de les galeries anteriors. Alla a -39m la foscor i el silenci son absoluts, i nomes les fràgils llums dels frontals i la respiració dels espeleolegs son capaces de trencar aquest antiquissim silenci, un silenci tranquil de milers i milers anys.
Feta la foto de grup cal tornar cap a la llum, un cami de retorn no sempre facil. Lentament es van anar ajupint per entrar de nou a les galeries ascendents que els durien de nou a l'aire fresc, sota un sol fred i indiferent de ple hivern. Encapcelaven la marxa la Clara i el Jordi seguits de prop de l'Iñaki i la Carla i finalment el Marc, la Marta i Joan a la reraguarda. El Jordi es va esmunyir pel tap del xampany amb uns peus guiats per la memoria d'altres expedicions a aquell mateix lloc, la Clara el va observar amb astorament mentre s'esmunyia per aquella petita obertura del sotre d'aquella sala allargada i estreta. Era l'hora de la veritat aquells joves i inexperts espeleolegs s'havien d'enfrontar al "tap del xampany", amb l'ajut i guiatge expert del marc desde sota i la força de la ma del Jordi des de dalt, poc a poc tots van superar-lo. Amb mes o menys esforç i temps tots van superar amb exit i traça aquell desafiament. La resta de l'ascensio era facil en comparació i amb poques indicacions i l'experiencia del "tap" va ser bufar i fer ampolles (mai millor dit).
Ja de nou a la sala gran varen retrobar la corda que els conduiria cap a fora i la fi d'aquella aventura. La petita finestra de llum que entrava per la boca els va omplir el cor de forces, la foscor inescrutable ja quedava enrera. El marc va pujar el primer per ajudar-los en les maniobres de la boca mentre el Jordi els anava enviant poc a poc recordant-los el procediment de progressio vertical per corda. L'ultim en sortir com es costum recull tota la corda. A dalt hi havia una parella jove que esperava que deixessim lliure l'avenc per poder baixar-hi ells. 
Mentre plegaven les cordes, es canviaven de roba i endressaven tot el material, aquells valents monitors i monitores reien i feien broma amb el cor alegre. La sensació de sortir de les entranyes de la terra, deixant enrera la foscor mes obsoluta que mai arribaran a experimentar sempre es reconfortant. Tot i aixi aquesta foscor, silenci i pau de la pedra morta els tornara a cridar, ja que qui l'ha experimentat no se n'espanta i tard o d'hora hi torna. Es una foscor que et fa retrobar amb tu mateix.
El dia no podia acabar d'una altre manera que davant d'uns aperitius, unes begudes refrescants i merescudes despres de l'esforç i una conversa animada i alegre. Aquesta experiencia no ha deixat a ningu indiferent i es repetira, pero aixo amics es una altre historia.

Primera activitat de l'any!

Comencem un 2013 amb molta força! La primera activitat de l'any ha estat anar al rocòdrom a escalar.
El nens i nenes de la Secció Infantil, hi van passar la tarda del dissabte passat. Aprenent quins són els elements bàsics per a escalar i sobretot escalant!
Diumenge al matí va ser per als de Juvenil, que com que ja són més grans van aprendre a fer un nus imprescindible per escalar, el vuit, i el van haver de fer a la corda per la que van pujar desprès, tant de segons com fent una simulació de que pujaven de primers.
Per a aquesta activitat els infants havien d'estar assegurats per la federació (FEEC), així que els socis es van fer la llicencia de tot l'any (de la qual la UME en paga una part)  i els no socis es van haver de fer una assegurança temporal.
I amb aquest primer tastet de la Secció Infantil i Juvenil al 2013, ens posem a treballar per a la següent activitat!!!

ARRIBA NADAAAL!!

 

Ja s'acava l'any!! Un 2012 on la secció ha seguit creixent i millorant dia rere dia! Un any ple d'activitats, tallers, sortides, excursions, riures, somriures, nenes i nens gaudint, monitors i monitores veient el fruit dels seus esforços en els ulls de pares i fills!

Així doncs un any més seguirem anant a la UME a fabricar caps de setmana i estius inolvidables per a tots els nens que vulguin fer amics, gaudir de la muntanya i aprendre divertint-se. Per a tots els pares que passen hores escoltant els seus fills com expliquen els millors moments de l'última aventura viscuda amb la UME i per nosaltres! perquè per nosaltres totes aquestes hores de pensar activitats, material i de portar-ho tot a terme també són moments màgics!

 

 

BONES FESTES A TOTHOM! ENS VEIEM AL GENER!!!

ANEM A POSAR EL PESSEBRE!

Aquest diumenge dia 16, hi havia la coneguda sortida a col·locar el pessebre. Aquesta sortida és molt especial, ja que no només és per als nens de la secció Infantil i Juvenil. Hi vénen els pares, avis, germans petits, tiets, cosins i tot aquell que vulgui venir. I també altres persones que simplement volen disfrutar d'un dia de bona companyia i muntanya.

Aquest any hem anat al Puig l'agulla. Per anar-hi vem agafar l'autocar a les 8:30 i ens vem dirigir a Sant Julià de Vilatorta. Allà vem esmorzar per agafar forces. Teniem un bon camí per davant!

I tocava començar a caminar dirigits pel Miquel Comas. Cada un al seu ritme però tots, des del més petit al més gran vem anar avançant. Els nens de Juvenil i els seus monitors van agafar un camí alternatiu quan ja portavem una estona caminant i uns quilometres més endavant, després de passejar entre arbre per camins que et convidaven a gaudir de tot el que ens envoltava, vem arribar al cim. El Puig l'Agulla. Vem parar, vem beure aigua, vem descansar, ens vem fer fotos i... va arribar el més important de tot! La col·locació del pessebre. El Josep Maria Comas va construir-li una estructura de pedres amb l'ajuda de tots els nens, que després també van decorar-ho amb pinyes i flors. També hi vem deixar una llibreta per a que tothom que puji escrigui allò que li vingui a la ment.

Després de cantar unes nadales al voltant del pessebre va ser el moment de baixar. Però no per on haviem pujat! sinó per l'altre costat. Així aviat ens vem trobar amb el Santuari de Puig l'Agulla, on després de visitarlo ens hi vem quedar a dinar.

I un cop amb les panxes plenes i amb les energies renovades tocava tornar cap a l'autocar. Vem anar a retrobar el camí i el vem disfrutar un cop més de tornada a Sant Julià de Vilatorta. Al arribar-hi, havia passat una cosa molt especial. Unes monitores s'havien trobat un tió!!!! estava al mig del camí, tot somrient. I va dir que volia conèixer a tots els nens que havien vingut a l'excursió. No li podiem negar tal petició a un tió. Així que en petits grups, tots els nens van passar a visitar-lo, el van picar i li van cantar cançons i oh!! sorpresa!! el tió els va cagar regals a tots ells!!! des de motxilles, a cantimplores, pilotes, gorres i molts altres regals! El tió es va disculpar, ja que estava molt cansat i es va retirar fins l'any que ve, com a mínim, ens va dir.

I així, tots il·lusionats amb la visita del tió vem tornar cap a l'autocar de tornada a casa.

 

CAP DE SETMANA A QUERALBS!

El dia 24 de Novembre, 37 nens i 10 monitors amb ganes de passar-ho genial vem sortir de Gavà direcció a un cap de setmana genial a Queralbs! El viatge va ser llarg, però les ganes d'arribar dels nens i nenes van fer que s'escurcés l'espera, i finalment vem arribar a Ribes de Freser. Allà, Juvenil va seguir a peu, i van fer una mini ruta fins al Refugi on vem passar el cap de setmana. Els d'Infantil vem agafar el Cremallera fins a Queralbs i vem fer l'últim tram a peu. Allà ens esperava un refugi amb hàbitacions i lliteres, un menjador, lavabos i una cuina, i el més important de tot, hi havia taaaant d'espai per jugar que era diíficil que ens l'acabéssim! Després de distribuir-nos per les habitacions vem dinar el que els pares havien preparat. Hi havia de tot! des d'entrepans que feien agafar gana només de mirar-los a carmanyoles ben plenes!
Quan ja haviem acabat de dinar van arribar els grans de la seva ruta, evidentment amb molta gana! Van menjar tots junts al menjador del refugi i després es van unir als d'Infantil en el temps lliure.
Un cop paït tot el dinar vem començar amb els jocs de tarda, petits i grans ens vem separar per poder jugar a jocs adequats a les diverses edats. I quan ja portavem una bona estona jugant i compartint va tornar a venir la gana, era l'hora de berenar!! Així que vem anar cap a dins, ens vem abrigar una mica més, i vem berenar pa amb xocolata, alguns fins i tot van repetir.
Altre cop les pilotes van ser les protagonistes de la segona part de la tarda, fins a l'hora de sopar, que vem poder tornar a veure aquests àpats tant bons que havien preprat els pares.
Acabat el sopar, els de Juvenil van anar a jugar a fora, al pica-paret de nit i els d'Infantil ens vem quedar a dins fent un concurs, nois contra noies. Ja era ben fosc quan va arribar l'hora d'anar a dormir. Rentar-nos les dents, fer un pipi, posar-nos el pijama i cap a dins el sac, que a l'endemà ens esperava una excursió matinal!
I a les vuit del matí... tothom d'empeus! tocava esmorzar :). Hi havia llet i croisants de xocolata per agafar força des de primera hora. Després ens vem preparar les motxilles, els petits per tenir-ho tot preparat per quan tornéssim de l'excursió, i els grans perquè se l'enduien amb ells de tornada cap a Ribes de Freser, on agafariem el tren de tornada a casa.
Les dues excursions van ser per camins de muntanya, entre la natura, on vem poder veure plantes, animals petits, i vem anar per camins amples o mes estrets... i quan vem arribar al destí (els petits de tornada al refugi, i els grans a Ribes) ja teniem el dinar preparat! Uns macarrons amb tomàquet ben bons i butifarres de segon. Boníssim i perfecte per a recuperar forçes.
La tornada amb tren va tornar a ser llarga, però tant de moviment durant els dos dies es notava i a poc a poc més ulls s'anaven tancant.

Fins a l'arribada a Gavà! on els pares esperaven als seus fills amb un gran somriure esperant sentir totes les aventures que aquests havien d'explicar sobre el cap de setmana!