A la Marxa G-21, hi van participar amb molt bons temps tres nois de la secció juvenil, el Carlos, el Pablo i el Marc, a més a més van participar-hi la Laura i el Jordi de la Secció Infantil, que era la primera vegada que la feien i van endur-se el reconeixement al participant i la participant més joves de la G-21. Encara que van acabar rendits, va valdre la pena.
A la Marxa G-45, hi van participar l'Edu i l'Edgar de la Secció Juvenil i de l'equip de monitors la Clara, la Marta, l'Alba, el Jordi i el Marc. Per una banda el Jordi i el Marc van fer la Marxa corrent sempre que podien per fer un temps baix i per l'altra, la resta van fer un equip que va anar junt quasi fins al final.
La cosa però, no s'acaba aquí, ja que a la marxa encara s'hi pot participar d'una altra manera. Com a voluntari en algun control/avituallament, és a dir formant part de l'organització i això és el que va fer la Sara de la Secció Juvenil.
La Marxa del Garraf és especial per molts de nosaltres, perquè segurment és la nostra primera Marxa 'gran', és la de casa, alguns hem crescut fent-la i altres comenceu a creixer amb ella.
A la Marxa del Garraf és on per primera vegada descobrim que vol dir patir mentre caminem, és on aprenem a superar-nos a noslatres mateixos, a superar el dolor constant dels últims quilometres i el cansament que creix a cada passa. A la Marxa del Garraf, aprenem quan cal ser més forts que la ràbia i la impotencia i retirar-se pq ens hem fet mal o fa massa mal temps per continuar. La Marxa ens ensenya el valor de la paciencia quan es camina en grup, el saber esperar els que porten un ritme més lent i estirar-los quan sembla que no poden més, sempre pensant en començar i acabar junts.
Però la Marxa també ens regala un recorregut genial, prou llarg per acabar cansats, però prou curt pq el pugui fer la majoria de gent. La Marxa també és una gran societat, un moment que dura hores i que permet que coneguis gent extraordinaria, amb qui parlar de moltes coses i fer més agradable el camí. O trobar la persona amb el teu ritme exacte i amb qui faràs tot el que quedi de recorregut ja sigui caminant o corrents.
I el millor de tot sempre, sempre, és el final. Quan per fi, després de 45 km i diverses hores d'esforç, veus en la distancia la meta, l'arribada i recordes tot el que acabes de fer, d'un racó amagat del teu cos, surten les últimes forces per accelerar els últims metres i arribar cansats però amb un immens somriure als llavis, a la lína d'arribada.
(Cliqueu a la Foto per veure l'album complet)PD: Si teniu més fotos de la gent d'infantil i juvenil, passeu-les q les posarem i si ens hem deixat algú per posar q també va participar, també el posarem
més gran és la satisfacció i alegria d'assolir-les. Avui, al vostre butlletí, hem tingut la sort que ens heu convidat a explicar una d'aquestes experiències que, sortosament, de retruc, l'hem compartit amb gent de la vostra Unió Muntanyenca.
